El dinar ja és a taula. L’Irina, en Marat, La Zhenya i la Kathia són avui els convidats de la Roser Casas i en Joaquim Riba. No ho sabem del cert però ens juguem tot per el tot que ha estat la Roser qui ha estat l’encarregada de cuinar i preparar l’aperitiu basat amb olives, pa amb tomàquet i truita amb patates, i de fer els canelons d’espinacs de primer i els escalopins a la llimona de segon. Les mandarines i el gelat a càrrec d’en Joaquim? Potser, no ho descartem.

L’important de la cosa és que no només tots sis han compartit un àpat deliciós, una conversa, uns gestos, sinó que el dinar ha estat el preludi cap una descoberta d’un món que els hi era desconegut, un món apassionant;  El món  de la pintura d’en Joaquim Riba.

Mentre Ucraïna colpejada per les bombes  és ara lluny del telèfon de la Zenya i de la Kathia.  El seu mòbil descansa i pren pausa d’enviar i rebre missatges angoixants i incerts. Ara amb to distès enfoca les explicacions d’un afable pintor i artista.

Ens deixen aquí la seva mirada sensible, agraïda i atenta i ens convida a interessar-nos, a submergir-nos,   i a mirar amb uns ulls nous els colors, les línies, les formes i les textures d’en Joaquim. Entra Reportatge.